Avui enceto les meves pràctiques blocaires, i el primer tema que em ve al cap és la pròpia reflexió sobre el fenomen blog. Els seus avantatges, des de la immensa modèstia d'un aprenent de primer dia, semblen evidents, si fa o no fa com ho puguin ser el conjunt de capacitats de la xarxa i, en general, de les noves tecnologies; ja sabeu: rapidesa, abast, interactivitat, actualitzacions de dades, una gran dosi de llibertat ... i una immensa capacitat d'acumular informacions de tota mena, a més d'una multiplicació d'aplicacions en l'àmbit educatiu. La llista podria ser llarga, i no es tracta tampoc de fer-ne una tesi doctoral ni res semblant.
Inconvenients, com sempre, també n'hi ha; altrament, tots plegats podríem prescindir d'aquesta mena de (més o menys eficaços) programets anomenats anti-virus. Els avenços tecnològics, prou que ho sabem, han servit per a millorar la vida de la gent, però també per potenciar la nostra capacitat destructiva, bé sigui cap al medi o cap a la nostra pròpia espècie. Hiroshima o els camps d'extermini nazi representen la mecanització a gran escala de la mort. Si milloren les comunicacions, físiques o virtuals, els usuaris som tots, i allò que varia és sobretot la nostra intencionalitat, directament relacionada amb l'ètica i valors de cadascú. Però tampoc no tinc intenció d'entrar a fons en aquest altre àmbit o cara de l'assumpte. Només voldria comentar-ne un aspecte, d'aquí el títol.
Podríem avui dia llegir El quadern gris d'en Josep Pla si aquest, en comptes d'un suport físic com és el paper, hagués escrit el seu dietari a través d'això que anomenem bloc/blog? Molt em temo que no, o difícilment. En bona mesura, els blogs i en general la comunicació per Internet serien com l'aplicació pràctica i posada al dia del Carpe diem del clàssic. El que guanyem en velocitat, ho perdem en esperança de vida. És com un signe més dels nostres temps, complexos i contradictoris. Però ja que disposem de l'eina, no ens estiguem d'emprar-la. I mantinguem si més no una certa fe o esperança en què allò que per algun motiu o altre mereix interès i permanència en el temps acabi deixant uns rastres que altres poguem recuperar i, si cal, deixar en patrimoni a les futures generacions.
Inconvenients, com sempre, també n'hi ha; altrament, tots plegats podríem prescindir d'aquesta mena de (més o menys eficaços) programets anomenats anti-virus. Els avenços tecnològics, prou que ho sabem, han servit per a millorar la vida de la gent, però també per potenciar la nostra capacitat destructiva, bé sigui cap al medi o cap a la nostra pròpia espècie. Hiroshima o els camps d'extermini nazi representen la mecanització a gran escala de la mort. Si milloren les comunicacions, físiques o virtuals, els usuaris som tots, i allò que varia és sobretot la nostra intencionalitat, directament relacionada amb l'ètica i valors de cadascú. Però tampoc no tinc intenció d'entrar a fons en aquest altre àmbit o cara de l'assumpte. Només voldria comentar-ne un aspecte, d'aquí el títol.
Podríem avui dia llegir El quadern gris d'en Josep Pla si aquest, en comptes d'un suport físic com és el paper, hagués escrit el seu dietari a través d'això que anomenem bloc/blog? Molt em temo que no, o difícilment. En bona mesura, els blogs i en general la comunicació per Internet serien com l'aplicació pràctica i posada al dia del Carpe diem del clàssic. El que guanyem en velocitat, ho perdem en esperança de vida. És com un signe més dels nostres temps, complexos i contradictoris. Però ja que disposem de l'eina, no ens estiguem d'emprar-la. I mantinguem si més no una certa fe o esperança en què allò que per algun motiu o altre mereix interès i permanència en el temps acabi deixant uns rastres que altres poguem recuperar i, si cal, deixar en patrimoni a les futures generacions.
3 comentaris:
BENVINGUT A LA CATOSFERA BLOCOSFÈRICA !
Hola Josep. En semblen molt encertades les teves opinions respecte els blocs.
Eí Soc el Cogolo i estas fet tot un bloquiro, en les dues maneres de dir-ho: a- Bloqueiro es diu( i si no es diu aixi ara jo el proclamo per quant entri a alguna d'aquestes academies de la llengua que esisteixen); aquell que fa bolcs/bogs. B- Es diu bloqueiro, (i aixo si que es veritat), als militants i simpatitzats del Bloc, ja saps quin. Fin una altre. Salvador.
Publica un comentari a l'entrada